El sector energètic viu en una evolució constant, especialment el sector elèctric. Estem acostumats a tenir novetats tècniques i legislatives de forma habitual, ja siguin nous projectes d’emmagatzematge, hibridacions, avenços en mobilitat elèctrica o canvis regulatoris destacats. Mentrestant, aspectes clau per a la rendibilitat de moltes instal·lacions renovables passen més desapercebuts, tot i tenir un impacte directe sobre els ingressos dels titulars d’aquest tipus d’instal·lacions de generació.
Per aquest motiu, en aquest article vull destacar que, tal com marca la normativa, a principis de febrer es va publicar al BOE l’Ordre TED/53/2026, mitjançant la qual s’actualitzaven els paràmetres retributius de les instal·lacions per al període 2026-2031. Aquesta ordre assegura la coneguda rendibilitat raonable del 7,09% (7,398% per a les instal·lacions reconegudes abans del RD 9/2013) i també actualitza els valors de la retribució a la inversió i a l’operació per als pròxims tres anys (2026-2028).
Menys exigència d’hores mínimes i més estabilitat
Addicionalment, i degut a l’estimació dels preus de mercat per als respectius tres anys —61,65 €/MWh, 59,11 €/MWh i 58,65 €/MWh—, als productors amb règim retributiu específic, especialment les instal·lacions d’energia fotovoltaica, també se’ls ha reduït l’exigència del mínim d’hores necessàries per poder obtenir el 100% de la prima regulada.
Per ajudar a entendre aquesta actualització dels valors de retribució, es pot veure com una instal·lació fotovoltaica de 100 kW de l’any 2006, i amb una producció estàndard, podria augmentar aproximadament en 7.303,79 € els ingressos provinents de la CNMC durant aquest 2026.
A més, la reducció d’aquestes hores mínimes exigides aporta una tranquil·litat addicional a molts titulars d’instal·lacions. Per exemple, en el cas anteriorment comentat, el llindar mínim passaria de 945 hores a només 424 hores anuals, l’equivalent a 52.100 kWh, reduint considerablement el risc de no arribar als requisits necessaris per cobrar la totalitat de la prima regulada.
Un context de mercat cada vegada més complex
Aquest canvi se suma a la flexibilització introduïda en el càlcul de les hores equivalents de funcionament pel RD 917/2025. Amb la nova regulació, només es descarta la producció generada quan els preus de l’electricitat siguin negatius durant sis hores completes i consecutives o més. Fins ara, segons el RD 413/2014, aquesta limitació també s’aplicava quan els preus eren de 0 €/MWh.
La diferència és especialment rellevant en l’actual context energètic, marcat per una elevada penetració renovable i per preus molt baixos —i, en bona mesura, negatius— durant les hores centrals del dia. Aquesta situació havia generat incertesa entre molts productors fotovoltaics, especialment pel risc de perdre part de la retribució regulada.
En conseqüència, les darreres actualitzacions normatives aporten més estabilitat i predictibilitat econòmica als titulars d’instal·lacions amb règim retributiu específic. Tot i que es tracta de modificacions aparentment discretes, el seu impacte sobre la viabilitat econòmica de moltes plantes és notable, especialment en un escenari de mercat cada vegada més complex durant les hores de producció solar.
